10 ene 2014

València és un gran trencadís


València és un gran trencadís

JORDI PANIAGUA. 10/01/2014 "València ha esdevingut un gran trencadís buit i gèlid. Al caure'n les peces més brillants, han deixat al descobert un substrat que ja no s'il·lumina. Com el trencadís caigut, València ha deixat de lluir..."
 
VALENCIA. València és un gran trencadís. Des de lluny llueix molt, de més a prop es veu fragmentada i s'esvoranca per defectes de construcció. El símbol de l'avantguarda valenciana, es desfà per la façana. Encara que el Consell assegura que no repararà els desperfectes «hasta que tengamos a alguien que lo pague»,  prompte començaran a llevar-li la rajola esmicolada que ha representat a València pel món sencer des de fa ja més de vint anys. De moment, els tres milions que costarà treure el puzle blanc, que s'hagué de ficar un a un a mà, l'assumirem vostè i jo. El descrèdit i la incompetència, segurament també.Recorde una conversa de fa anys on un prestigiós arquitecte de València em comentava amb tristesa que teníem una "ciutat íntima que es podia viure palm a palm, pels seus carrers estrets i vells, pel seu eixample vigorós i ordenat, pels seus barris bulliciosos de poble..." I ara, m'afirmava amb dol, "d'aquella València marinera de la llum i color volen fer-ne una estructura gran, freda i blanca. És una peça buida que te un difícil encaix a l'estructura de València com a ciutat".
En aquell moment pensava que el seu punt de vista era fruit de la nostàlgia del passat o fins i tot de l'enveja professional. Jo entenia la Ciutat de les Arts (i les Ciències, encara que menys) com el símbol de la València moderna, emprenedora, vitalista i amb peu al passat i un altre al futur. Possiblement era més jove i no comprenia com el pes de la ignorància podia fer caure els símbols com si de trencadís es tractara.
València ha esdevingut un gran trencadís buit i gèlid. Al caure'n les peces més brillants, han deixat al descobert un substrat que ja no s'il·lumina. Com el trencadís caigut, València ha deixat de lluir i absorbeix pàl·lida, amb cara de formigó mig acabat, la llum dels esdeveniments. Però como el mosaic del trencadís, València te la flexibilitat suficient per reordenar-se i tornar a ser una ciutat íntima, alegre i plena de llum.

5 comentarios

Xavier escribió
11/01/2014 22:39 Ben cert que València llueix de lluny. De mes prop es veu bruta i empobrida.
petra escribió
11/01/2014 11:19 No ens podem quedar mirant el trencadís amb nostàlgia i intimitat. Els que han causat la desfeta han de pagar-la¡
Vicent Soler escribió
11/01/2014 09:17 Una metàfora molt ben trobada, com també.el canvi de percepció sobre la modernitat urbana.
josep escribió
10/01/2014 22:32 Empacho de desprendimiento lírico a la moda. Uff!
Joanot escribió
10/01/2014 11:33 Enhorabone per l'article. Pel contingut i per l'idioma escollit. Si realment apreciem el nostre idioma i cultura, no deuriem d'emprar-ho amb normalitat, sense tabús de cap tipo? Que vostés no estan relacionats amb l'àmbit de la docència i la Universitat i per tant deurien d'usar més l'idioma propi, i altres més, i no només el castellà? Valenciaplaza podria fer molt més per la normalitat del valencià. Veig moltes firmes de noms en valencià (Joaquim, Vicent, Jordi, etc...) però amb moltes reticències a l'hora d'usar-ho (serà perque s'avergonyeixen?), i no em diguen com a pretext això de que el castellà ho comprén més gent perque és la nova excusa del nacionalisme castellà-espanyol, tan etnocida i racista amb els pobles espanyols que tenen dos llengües cooficials...


No hay comentarios:

Publicar un comentario